Colomer

Hui he estat en un acte de presentació del candidat a la secretaria provincial del PSPV. Han ressonat com a canons dos paraules: compromís i honradesa.
El ressó no era per les paraules, era pels fets. Era allò que tothom coneix de Francesc, el compromís i la honradesa. Però jo he vist molt més amagat entre les línies del seu discurs. I per què no ho he de dir? He sentit molt més.
Esoltant el seu discurs he sentit una emoció que m'ha fet recordar els anys joves de compromís en mil i una causes, m'ha dut als discursos de l'esquerra compromesa amb la societat, m'ha emocionat des del primer paràgraf agraint el "detall" el "regal" de la presència dels concurrents fins a la darrera cita de Marti i Pol "Tot està per fer, tot és possible".
Compatisc amb ell la tossuderia en posar els valors, els vells valors de llibertat, igualtat, fraternitat i justícia social, en el centre de tota acció humana i -per coherència- enmig de l'acció polítca. És més, estic convençut, plenament convençut, que a Colomer el guien aquests valors en la vida quotidiana i per això els defensa i els propaga amb tots els mitjans de què és capaç. Accepta els reptes polítics per posar-los en pràctica i lluitar per la transformació de la societat.
Un dia, uns polítics de partits diversos, i de signes potser no tan diversos, en una tertúlia pública, em deien que allò de l'esquerra i la dreta ja no existia... Vaig defensar d'alguna manera aquests valors que hui m'han tornat a emocionar. Em van dir que sonava antic...
Si això és ser antic, vull ser antic, vull trencar-me la cara per defensar l'antigor: vull seguir sent d'esquerres. Com Colomer.